Passada la tanca
s'atura el lladruc

L'estany bull en peixos taronges
Venteig d'aigua com de lànguida medusa
sobre verd fluorescent

Sap l'herba que fonda l'arrel
empeny la deriva que oblida el vent
Que tota remor fingeix un silenci
poncellant-se en mil tints

S'amaga el temps
dins flaires promiscues,
d'abril en abril
des que l'antiga desclosa
tancà les parpelles 
d'un sol adormit
¿On para el fulgor
que bocí a bocí
guspira en guspira
s'enduen les abelles?

Arriba el puput, somrís del jardí
Sota el porxo jeu l'oncle;
la immòbil mirada-
buit botella d'anís vers el sostre
El cel prohibit.